diumenge, 5 de juny del 2016

Des de València busquem les formigues d'or

Dimecres passat va ser la segona reunió virtual de Les escoles enllaçades per comentar Les formigues d'or.
A l'Epa Vicent Ventura ens reunírem al voltant de 12 lectors i lectores amb la il·lusió de compartir amb els companys d'Eivissa la nostra lectura. Però les dificultats tècniques ho van fer impossible. La imatge es veia pixelada, però el pitjor de tot, el so no era bo i era impossible entendre'ns. Finalment continuàrem la tertúlia cadascú de manera independent, una miqueta decebuts.
En la valoració general del llibre, a València les opinions estaven dividides: hi va haver a qui el llibre li va agradar i a qui no, però l'opinió més generalitzada era que és un conte, senzill i amb uns personatges massa plans.
En la xarrada, com no, va eixir el tema de l'emigració i vam parlar de com trobar l'equilibri entre la integració i la no-pèrdua de les arrels de cadascú. L'últim capítol en què Inés passa a ser Agnès no va agradar a alguns lectors. Parlàrem de Lluís, el professor, de la seua falta de comprensió. 
També parlàrem del problema de la llengua, a València ha sigut sagnat i ha dividit  la població durant anys. L'aprofitament polític d'aquest tema ha fet molt de mal a la nostra llengua. En aquest punt ens hauria agradat conèixer quina és la situació a Eivissa.
Alguna alumna comentava que era un conte molt trist, però la majoria pensàvem que el final feliç del llibre, moltes vegades no ho és tant en la vida real.
També ens quedàrem amb les ganes de poder llegir el conte "les formigues d'or" que va escriure la xiqueta i que apareix en tots els capítols.
Esperem el pròxim curs més trobades amb el problemes tècnics resolts.

Bon estiu, companys i companyes!

dimecres, 1 de juny del 2016

Avui les Escoles enllaçades, CEPA Pitiüses i Vicent Ventura de València, hem fet la 2a tertúlia sobre el relat "Les formigues d'or" de Fani Riera. Per problemes tècnics només hem pogut connectar una estona amb els amics lectors valencians. Esperam tenir aquests problemes resolts per a la pròxima trobada. Tant de bo pugui ser presencial. 
Els companys valencians ens han dit que estaven nerviosets per la proximitat dels exàmens.
Molta sort i fins aviat!



  


divendres, 27 de maig del 2016

El relat pas a pas 8: El Joan i l'Agnès

ARGUMENT:
Arribem al final del relat. Finalment la Inés/Agnès veurà complert el seu somni de convertir-se en escriptora, envoltada dels seus éssers estimats.

LÈXIC:
Quan Agnès s'adreça al públic al final del capítol, quina varietat de la llengua catalana utilitza? Per quines característiques ho has deduït?


PARLEM-NE:

  • En aquest capítol tornen a sortir dos personatges protagonistes de capítols anteriors. Com són ara? Quina evolució han tingut?
  • La Inés se sent tan integrada a la terra d'acollida que fins i tot ha catalanitzat el seu nom? Com creus que ha estat el seu procés d'integració a Eivissa? Qui l'ha ajudat? Quina és la millor manera d'acollir les persones nouvingudes? És important el coneixement de la llengua?
  • Quina diferència hi ha entre llengua i dialecte? El valencià i el balear són una mateixa llengua, per què hi ha gent que ho qüestiona?

dijous, 26 de maig del 2016

Trobada Escoles enllaçades


DIMECRES, 1 DE JUNY, A LES 18 H. TERTÚLIA “ESCOLES ENLLAÇADES”. 
US HI ESPERAM!


dimarts, 24 de maig del 2016

El relat pas a pas 7: Regina


ARGUMENT:
En aquest capítol coneixerem na Regina, l'educadora social que treballa al centre d'acollida on porten la Inés quan es queda òrfena.

LÈXIC:
Cerca un sinònim per a cadascuna d'aquestes paraules que surten en aquest capítol:

  • ...va aturar-se per ajudar aquella velleta a tornar a col·locar tot aquell caramull de cartes... (pàg. 60)
  • ... a mesura que anava passant el temps, aquella dèria per regalar-ho tot es va convertir en un vertader problema.
La Regina volia un llum. La paraula llum en femení té un altre significat. Saps quin? Coneixes altres paraules que tenguin un significat diferent usades en masculí o femení? Quines?


PARLEM-NE:
  • A l'inici del capítol una gitana li llegeix el palmell de la mà i preveu el futur de la Regina. Creus que el nostre destí està escrit? Creus en les previsions de l'horòscop?
  • La Regina tria estudiar una carrera universitària que no agrada als seus pares que volen que triï una carrera amb sortides laborals. Quins criteris s'han de seguir a l'hora de triar uns estudis: la vocació, el que realment t'agrada, les sortides laborals...
  • La Regina porta els nens del centre d'acollida d'excursió al mercadet de Sant Jordi. T'agrada anar de mercadets? Per què? Hi vas habitualment? A Eivissa n'hi ha molts? I a València? Quin t'agrada més?

dimecres, 18 de maig del 2016

El relat pas a pas 6: Albert

ARGUMENT:
En aquest capítol coneixerem n'Albert Garau, l'inspector de policia que escoltarà les últimes paraules de na Isabel, la mare d'Inés.

LÈXIC:
  • Quina diferència de significat hi ha entre tràfectràfic i trànsit
Tenien la satisfacció de saber que, malgrat quedar-los el tràfec d'ordenar tot aquell caos, allò era el que sempre havien somniat. (pàg.52)
  • Cerca un sinònim adequat a les paraules destacades que surten en algunes frases d'aquest capítol:
  • ...aquella forma d'actuar potser estava condicionada pel tipus de feina que tenia, en la qual tothora la raboseria jugava un paper fonamental.
  • ...li va semblar un home exageradament proterviós... (pàg. 53)
  • ...va començar a remenar entre les endergues fins que, a la fi, el va trobar...

PARLEM-NE:
  • A l'inici del capítol l'Albert descriu com és la casa on s'acaba de mudar. Quina és per a tu la casa ideal. Fes-ne una descripció. T'agrada viure al camp o a la ciutat?
  • L'Albert és inspector de policia i na Rosa, la seva dona, infermera. Com descriuries aquestes professions? Quines qualitats són necessàries per desenvolupar aquestes feines?
  • N'Albert,en veure na Rosa per primera vegada, va saber que era l'amor de la seva vida. Creus en l'amor a primera vista?

dissabte, 14 de maig del 2016

El relat pas a pas 5: Neus

ARGUMENT:
En aquest capítol coneixerem na Neus i el seu fill Joan, un nen molt especial, que tindrà un paper important a la vida de la Inés.

LÈXIC:

Cerca un sinònim adequat a les paraules destacades que surten en algunes frases d'aquest capítol:
  • Neus sempre havia tengut el desig d'esbrinar què era el que aquell boix pensava quan restava immòbil durant minuts amb l'esguard fix i la ment perduda. S'imaginava abismes d'històries on li hauria agrada submergir-se, capbussar-se en aquell bàratre. (pàg. 44)
  • Duia el cabell amollat i els llavis vermellosos perquè, abans d'anar a tornar el canet, havia jugat a maquillar-se. Li agradava molt pintar-se amb les barretes que sa mare tenia en un escriny que guardava en un moble... (pàg. 47)
  • ...va mirar cap als putxinel·lis de l'aparador  (pàg. 48)

PARLEM-NE:
  • De petit o petita tenies un jogaroi (ninot, pepa, joc...) que recordis especialment. A què jugaves? Creus que els nens d'avui en dia no juguen com els d'abans? Per què?
  • Com deu seguir el conte de la Inés? T'atreveixes a continuar-lo? Hi havia una vegada unes formigues que eren màgiques i que brillaven com l'or i un dia...

dilluns, 25 d’abril del 2016

El relat pas a pas 4: Sucre

ARGUMENT:
En aquest capítol coneixerem en Sucre, un ca que es perd i acabarà acollit per na Inés.

LÈXIC:
1. Quines altres paraules coneixes per referir-te a un ca?

2. Cerca un sinònim adequat a les paraules destacades que surten en algunes frases d'aquest capítol:
  • ...coneixia molt bé quina era la seva hora d'esbarjo (pàg. 33)
  • Sabia que molts solpostos en Joan no hi era perquè anava a repàs. (pàg. 34)
  • li va acaronar el cap manyagament (pàg. 35)
  • ...ullets, dues boletes blaves com dos bocinets de cel (pàg. 35)
  • Era molt tard i, esmaperdut i amb el cap cop, va començar a grinyolar... (pàg. 37)
  • En allargassar-shi, aquella boixa va treure un braç de sota la flassada (pàg. 40)
  • feia temps que no sentia una contarella tan polida. (pàg. 40)
PARLEM-NE:
  • T'agraden els animals? Tens alguna mascota? Quin animal és? Fes-ne una descripció.

divendres, 22 d’abril del 2016

El relat pas a pas 3: José

ARGUMENT
En aquest capítol coneixerem en José, personatge que ja va aparèixer al 1r capítol, i sabrem a què es dedica la mare de la Inés.

LÈXIC:
Substitueix la paraula en negreta per un sinònim:

  • Tenia fred i necessitava sous amb urgència. (pàg. 27)
  • va enguaitar i va comprovar que ja havia passat el perill. (pàg. 28)
  • Va atansar-s'hi amb el desig d'observar-la (pàg. 31)
  • li va donar una besada al front... (pàg. 32)


PARLEM-NE:

1. L'acció d'aquest capítol passa en un passeig de Vila. Quin? El coneixes? Com el descriuries?

2. Llegiu aquest article: Legalitzar la prostitució. Què opines tu sobre aquest tema?

dimecres, 13 d’abril del 2016

El relat pas a pas 2: Lluís

ARGUMENT:
En aquest capítol coneixerem en Lluís, un mestre ja gran i decebut amb el sistema educatiu actual.

LÈXIC:
Busca un sinònim de les paraules següents que surten en aquest capítols:

  • Després de preparar-se un cafè i unes torrades amb tomata, va sortir a l'era de ca seua... (pàg. 19)
  • amb uns pares que educaven d'aquella faiçó els infants. (pàg. 22)
  • Aquella boixarella va aixecar-se de llurs cadires (pàg. 23)
  • que... tots els al·lots tenguessin llinatges estrangers (pàg. 24)
  • se'l miraven atònits, sense badar boca (pàg. 24)
  • va treure del maletí un caramull de fulls. (pàg. 25)

PARLEM-NE:
1. En Lluís aquell dia a la classe d'història de la Inés ha d'explicar la conquesta catalana d'Eivissa. Què en saps d'aquesta conquesta? Saps en quin llibre se'ns explica com va ser?
I la de València, quan va ser? Quina influència ha tingut la cultura àrab a les nostres terres?

2. Els mestres de l'escola es reuneixen per parlar dels problemes més greus que té el centre. Quins són? Hi estàs d'acord? Quin creus que és el problema més greu que han d'afrontar avui en dia els mestres?

3. Recordes algun dels teus mestre de manera especial? Qui va ser? Què en destaques?

dilluns, 28 de març del 2016

El relat pas a pas 1: Isabel


ARGUMENT:
En aquest primer capítol coneixerem la protagonista del relat, na Inés, i els seus pares, na Isabel i en Miguel, camperols de Latacunga (Equador).  A pesar de la pobresa en què viuen, formen una família feliç  fins que un fet dramàtic farà que la seua vida canviï i es desenvolupi tota la trama del relat.

LÈXIC: 
En aquesta narració apareixen algunes paraules i expressions molt eivissenques. Saps què volen dir? Per quin altre mot equivalent les podem substituir?
  • devia tenir més o manco la mateixa edat (pàg. 7)
  • va notar unes cassogues a la punta del nas (pàg. 8)
  • sorprenent la boixa per darrera (pàg. 8)
  • gairebé no podia gaudir de la seua garrida que creixia (pàg. 9)
  • no poder comprar roba a la seva dona ni jugarois a na Inés (pàg. 9)
  • S'esforçaven endebades (pàg. 10)
  • Després d'aquell atziac onze de juliol (pàg. 12)
  • per comprovar si s'havia despert amb aquells esgaldinys d'en José Magaña (pàg. 14)
  • el nyanyo que li havia nascut al front (pàg. 16)

PARLEM-NE: 
El pare de la Inés mor en una manifestació pacífica dels indígenes que va ser reprimida durament amb armes de foc. 
Per què es manifestaven? Què en saben de la situació política i social en què vivien a Latacunga. 
Per què l'Alícia li diu a la Inés: "Tu padre ha muerto per abrir demasiado la boca."

Les escoles enllaçades continuam llegint


Després de l'experiència de la lectura compartida de "El temps de cada cosa" de Raquel Ricart, ens hem quedat amb ganes de més. Aquesta vegada, com que ja encaram la recta final de curs, hem decidit triar un relat curt, Les formigues d'or, de l'autora eivissenca Fani Tur Riera.  Aquesta narració va guanyar el II Premi de relats curts Joan Castelló que convoca el Consell Insular d'Eivissa.
Esperam que aquesta nova lectura ens sigui plaent i ens ajudi a enfortir els lligams entre escoles.